Capítol 39 x T2 -El futur no era desconegut (quan sobrevivim a un Iron Man)

Solano & Tur

A la fi arriba el futur i ho fa a Solano i Tur que decideixen fer una càpsula sonora dels nostres dies per a les pròximes generacions. Què hi posaran? No sols això, sinó que s'atreveixen a imaginar la seua distòpia particular on tots viuen millor i van corrent a tots els llocs. Ximo parla dels disquettes que molt del futur no són i de la biblioteca de Washington i dels objectes antics que s'usen a les pel·lícules de Hollywood. Resulta que en una càpsula gegant del futur d'un tio de Nebraska hi ha un bikini de braga així que pensen en posar uns calçotets a la seua. Parlant de la música que rescatarien apareix el folclore i Joan, que està molt negatiu, creu que s'ha d'erradicar sencer, incloent les cançons del Botifarra i les 'albaes'. Ximo diu que estaria bé convidar a Botifarra al nou programa de Solano i Tur en som 3, però que ara serà més complicat. Parlant de tot i no res, conten unes anècdotes de Fernando fernán Gómez relacionades amb els aeroports. Seguint amb la distòpia/utopia creuen que en el futur no treballarem i que el treball és lliberador i no opressor. Déu es va enganyar quan pensava que ens fotia. I de sobte, apareix Hitler i els camps de concentració i una anècdota d'un professor de filosofia de Joan. I ja que han parlat de còrrer, de què tots correran en el futur, Joan conta la seua experiència fent triatlons i Iron Man i Ximo se sorprèn moltíssim d'aquesta faceta de Tur. I la gran pregunta per a Ximo: es pot demanar un furgadents en un estrella Michelín? Solano creu que les sales d'aquestos llocs s'han convertit en camps de batalla dirigits per un general. Ja que estan aprofiten l'avinantesa per donar-nos consells si anem a un. Acaben interpretant una de les escenes de Back to the Future.