Lper δημόσια
[search 0]
Περισσότερα
Download the App!
show episodes
 
Artwork

1
Histries de l'pera

Catalunya Rdio

Unsubscribe
Unsubscribe
Μηνιαία
 
Marcel Gorgori i Roger Alier tenen la llista ms completa de les grans veus que dominen l'pera! Les defineixen, les comparen i les categoritzen. Les dels noms actuals i les de les llegendes de la histria recent. Cada dimecres, "Histries de l'pera", a les 23.00 h, a Catalunya Msica
  continue reading
 
Loading …
show series
 
Tenor de veu dctil i de timbre precis, va ser l'equilibri perfecte entre Corelli i Del Monaco pel vellut del seu color vocal. De vida artstica llarga i coherent amb el gran repertori itali, va ser per molts el gran mestre que va marcar futures generacions.
  continue reading
 
Un dels millors bartons de la seva generaci, amb una vida llarga damunt dels escenaris i sempre militant de la coneguda com a "parola scenica" de Verdi. Precisament, el compositor itali ha estat el principal referent en les interpretacions d'aquest gran artista.
  continue reading
 
Va despertar passions arreu on cantava i molts li van bastir una rivalitat amb Maria Callas ms exagerada que no pas real. Els qui la van escoltar en directe sempre han dit que les gravacions no han fet justcia a la seva veu poderosa, voluminosa i rica en harmnics.
  continue reading
 
Exemple prototpic de baix barton o basso cantante, Raimondi exemplifica tamb les grans virtuts del "cantactor". I aix s'ha demostrat en diverses collaboracions cinematogrfiques, especialment el mtic "Don Giovanni" dirigit per Joseph Losey el 1979. Per Raimondi ha estat molt ms que aix i ho explorem en aquest programa.…
  continue reading
 
Tot i que el final de la seva carrera s'ha vist tacat per alguns escndols, no hi ha dubte que estem davant del cantant d'pera ms clebre i meditic dels darrers cinquanta anys. A una veu de gran qualitat s'hi suma la versatilitat expressiva i la capacitat d'adaptar-se a diversos repertoris, que inclouen actualment la corda de barton.…
  continue reading
 
Soprano amb un timbre innegablement metllic, la cantant sueca va ser l'artista referencial per abordar els grans papers de soprano dramtica en pera alemanya, especialment Wagner, sense oblidar Richard Strauss. Per el repertori itali tamb va ser proper a la gran Nilsson, com descobrirem en aquest programa.…
  continue reading
 
Quan es parla del "barton Verdi", un dels noms indispensables s el de Piero Cappuccilli, un cantant que va exercir art i mestratge arreu del mn. "Macbeth", "Nabucco" o "Rigoletto" van ser alguns dels seus plats forts, sense oblidar els drames romntics de Donizetti o algunes pgines veristes.
  continue reading
 
El tenor lleon per excellncia. Florent d'origen, Mario del Monaco s un cas clar de veu de bronze. Otello de referncia, va marcar un abans i un desprs en l'assumpci del moro de Vencia titular de la penltima pera de Verdi. El verisme i alguns ttols del bel canto romntic van ser igualment puntals de la carrera d'un dels millors tenors de la seva gener…
  continue reading
 
El baix barton blgar Boris Christoff va ser l'intrpret de referncia d'un altre Boris: el Godunov, de la m de Mussorgsky. Per tamb va fer-se seus alguns dels principals rols de baix d'pera italiana, especialment de Verdi. En repassem la trajectria vital i artstica en aquest programa.
  continue reading
 
Carnalitat, cavernositat i sensibilitat marquen la trajectria de la mezzosoprano italiana, una de les ms rellevants intrprets del repertori verdi. Fiorenza Cossotto, habitual al Liceu durant anys, s una cantant amb un timbre i color vocals molt caracterstics.
  continue reading
 
Autoritat i tcnica, vesatilitat estilstica i rigor conceptual. El barton alemany va ser un dels grans cantants de la seva generaci i va ser un artista molt comproms amb l'pera i el lied, a ms de l'pera del segle XX.(Foto de Harald Hoffmann / DG)
  continue reading
 
La culminaci del treball de Puccini per a l'escena musical en una obra pstuma, acabada per Franco Alfano i que posa damunt de l'escenari dues figures femenines contrastades: la cruel princesa Turandot i la innocent Li, a qui Puccini va destinar els ltims compassos de la partitura.
  continue reading
 
Com a bon verista, Puccini sempre va saber teixir i enfilar retrats precisos d'ambients, situacions i espais. En aquest cas, el Jap finisecular per a una pera estrenada el 1904 i que va ser un fracs estrepits. Paradoxalment, avui s l'obra ms representada de Puccini i una de les deu ms habituals en les programacions d'arreu del mn.…
  continue reading
 
La quadratura del cercle: una pera ambientada el 1800 i estrenada el 1900. "Tosca" s un dels drames ms sagnants de la histria de l'pera. Puccini esculpeix amb precisi artesana el retrat d'uns personatges abocats a la tragdia des dels inicis de l'obra, que adapta l'original teatral de Victorien Sardou.…
  continue reading
 
Desprs d'Auber i de Massenet, Puccini va ser el tercer compositor que va adaptar la novella d'Antoine-Franois Prvost "Manon Lescaut". Estrenada a Tor el 1893, va ser un gran xit i tamb l'arrencada de la galeria d'herones que marcarien l'itinerari personal del compositor itali.
  continue reading
 
La de Maria Callas va ser una vida que es podria definir amb les paraules de Tosca a la clebre ria del segon acte de l'pera pucciniana: "He viscut d'art, he viscut d'amor." L'esplendor de la carrera, als anys cinquanta del segle XX, s l'eix conductor del segon dels sis programes dedicats a la soprano grecoamericana, de la qual enguany celebrem el c…
  continue reading
 
La de Maria Callas va ser una vida que es podria definir amb les paraules de Tosca a la clebre ria del segon acte de l'pera pucciniana: "He viscut d'art, he viscut d'amor." L'esplendor de la carrera, als anys cinquanta del segle XX, s l'eix conductor del segon dels sis programes dedicats a la soprano grecoamericana, de la qual enguany celebrem el c…
  continue reading
 
La fascinaci per la Grcia clssica havia estat una constant en la cultura germnica des de la segona meitat del segle XVIII. En temps del nacionalsocialisme, l'atracci per l'hellenisme es va perpetuar. "Dafne" n's una bona mostra, amb una escena de metamorfosi senzillament extraordinria.
  continue reading
 
Qu li va passar a Helena, esposa de Menelau i raptada per Paris, desprs de la guerra de Troia? Quines van ser les conseqncies d'aquell adulteri? Va seguir fent estralls la bella Helena? Hofmannsthal i Strauss ens ho expliquen en aquesta poc prodigada pera, "Die gyptische Helena".
  continue reading
 
Hofmannsthal i Strauss van mirar enrere sense ira, allunyats de la violncia de "Salom" i d'"Elektra" per centrar-se en la Viena del segle XVIII. "El cavaller de la rosa" s una comdia burgesa de regust nostlgic, revestida amb suggerent neoclassicisme i amb un protagonista d'excepci: el pas del temps, personificat en la Mariscala.…
  continue reading
 
El 1909, Strauss estrenava l'pera que tanca el cicle de la sang. I ho feia amb un hbil llibret d'Hugo von Hofmannsthal sobre la tragdia homnima de Sfocles. Una pera brbara, violenta i salvatge, i que prefigura la gran barbrie europea de les dues guerres mundials.
  continue reading
 
Loading …

Οδηγός γρήγορης αναφοράς

Ακούστε αυτήν την εκπομπή ενώ εξερευνάτε
Αναπαραγωγή